dijous, 22 de desembre del 2011

CONCLUSIONS FINAL DEL PRACTICUM II

Ha estat una experiència del tot enriquidora.
De les classes de primer quedar-me amb la importància de l'acolliment dels alumnes de primer. Amb la necessitat de rebre un assessorament de què i com estudiar i que tinguin un referent per poder demanar dubtes o mostrar neguits que puguin anar sorgint durant la seva etapa a l'institut. He observat dos grups ben diferents, un més homogeni que l'altre.

De les classes de l'Aula Oberta n'he tret la dificultat d'aquests alumnes per gestionar les seves emocions, per adonar-se del que fan a l'aula, de la importància de fer-se grans i de com estan deixant córrer l'oportunitat de treure's el certificat de l'ESO. Va semblar que amb la visió del vídeo alguns es van "espantar". Ja veurem.

De les trobades amb diferents agents educatius he pogut extreure la conclusió de la importància del treball col.laboratiu i en xarxa. I de la necessitat d'estar sempre disponible, ja que pot esclatar en qualsevol moment un conflicte que necessita atenció immediata.

He aprés moltíssim!!

dijous, 15 de desembre del 2011

VÍDEO DE DESPEDIDA A L'AULA OBERTA - DEBAT POSTERIOR

Dilluns acabo les pràctiques a l'Aula Oberta de 4t.
M'agradaria passar aquest vídeo i intentar fer-los reaccionar per què acabin la ESO.
Vull que reflexionin i que en parlem. Que intentem buscar solucions o obrir una porta per què els ajudem a trobar-les.

dissabte, 10 de desembre del 2011

ANÀLISI DAFO A PARTIR DE LES ACTUACIONS FETES AL CENTRE DE PRÀCTIQUES

 
FACTORS EXTERNS
AMENACES
OPORTUNITATS
A1 Centre amb una població molt heterogènia
O1 Centre de secundaria integrat a la ciutat des de fa 22 anys.
A2 Centre d’acollida d’alumnes nouvinguts a la ciutat.
O2 Departament d’Orientació format per tres membres que porten temps al centre i molt habituats a la seva metodologia de treball.
A3 Centre molt ben comunicat amb les zones perifèriques de la ciutat
O3 Participació activa en diferents projectes de la ciutat.
A4 Alumnes de procedència d’escoles de primària diferents i de diferents ciutats
O4 Reconeixement de la tasca educativa a la ciutat, a Catalunya i fora de Catalunya i de les activitats impulsades des del departament. (Premi Maria Gaja, Premi al millor blog de l’AA…)
A5 L’obligatorietat d’escolaritzar alumnes sense predisposició per venir a l’escola o amb greus dificultats amb la llengua vehicular de l’ensenyament
O5 Reconeixement, dins l’àmbit educatiu de la psicopedagoga del centre. És un referent per l’impuls que fa de les seves estrategies educatives.
A6 Dificultat per interaccionar amb algun sector de les famílies que estan totalment excloses del sistema educatiu
O6 És un Institut d’Atenció Preferent a la Pràctica Esportiva. Centre de secundària que des del curs 2009/10, desenvolupa un projecte educatiu conjuntament amb els clubs de Granollers: BM Granollers, CN Granollers i AE Carles Vallbona.
A7 Entorns familiars amb tendència a provocar conflictes
O7 Centre molt ben comunicat. Proximitat a l’estació de trens, d’autobusos i amb parada de les diferents línees d’autobús de la ciutat.
A8 Entorns familiars amb greus dificultats econòmiques.
O8 Relació estreta amb alguns empresaris de la ciutat i amb l’Ajuntament per poder fer el “Tastet d’Oficis”


FACTORS INTERNS
DEBILITATS
FORTALESES
D1 Pocs recursos humans al departament d’orientació per poder atendre la diversitat
F1 El projecte curricular del departament fa molts anys que funciona
D2 Manca de temps ,dins l’horari escolar, per poder fer atencions individualitzades, sobretot les demanades pels alumnes
F2 La Cap del departament és coneguda dins i fora del centre. Facilita el contacte amb altres agents educatius, amb altres centres. És un agent educatiu actiu.
D3 Manca de temps per poder comunicar-se amb el professorat i amb les famílies.
F3 Utilització d’un model curricular obert, amb mesures ordinaries d’adaptacions, amb opcionalitat i amb diversificació curricular.
D4 Poc temps material per fer el traspàs amb les escoles dels alumnes nouvinguts
F4 El psicopedagog és considerat un agent generador de processos de construcció en el propi centre. És un agent instigador del canvi.
D5 Retallada del pressupost de Sanitat per l’atenció de l’infermera en el centre (d’un dia a la setmana a unes 3 hores al mes concetrades en un dia)
F5 El psicopedagog del centre és el nexe d’unió entre els diferents agents educatius que interaccionen amb els alumnes. Impulsa el treball en xarxa
D5 La impossibilitat de controlar els conflictes que poden surgir durant el curs escolar i que necessiten atenció immediata
F6 La figura del psicopedagog està molt ben valorada pel  claustre de professors i molt especialment per l’equip directiu.
D6 Falta d’implicació dels alumnes i dels professors per mediar en els conflictes. Manca de formació per manca de temps.
F7 L’experiència en el centre del psicopedagog i del departament d’Orientació.

F8 Relació de la psicopedagoga del centre amb tots els alumnes nouvinguts (1r ESO)

F9 Formació en Educació Emocional dels alumnes de primer

F10 Aules Obertes per tractar l’atenció a la diversitat d’una manera diferent per l’adquisició del graduat

F11 Seguiment posterior dels alumnes que obtenen el Graduat des de l’Aula Oberta


ESTRATÈGIES DEFENSIVES
ESTRATÈGIES OFENSIVES
F2 i F5 - A4 : El fet que la psicopedagoga sigui un agent educatiu actiu i que treballi en xarxa, fa que la procedència dels alumnes, tot i ser de molts centres i de ciutats diferents, fa que pugui establir tant entrevistes personals amb els tutors dels alumnes nouvinguts com contactes a través de la xarxa. També té relació directa, a través de la xarxa, amb els agents educatius implicats amb els futurs alumnes: educadors de carrer, assistent social, centres de dia…Aquesta relació facilita la incorporación dels alumnes i la seva atenció individualitzada. També ajuda a l’hora de fer els agrupaments.

F2 F4 -  A5 A7 : La psicopedagoga actua com agent instigador de canvi, i per tant, té la capacitat de facilitar als alumnes i als mestres implicats, les estrategies adequades per millorar la seva capacitat d’ensenyament i aprenentatge. El seu bagatge i recopilació ,tant d’experiències com de material, durant tants anys, facilita aquestes adaptacions. A través de les optatives, durant el primer trimestre, coneix a tots els alumnes de primer i els facilita eines per què s’adaptin millor a la ESO i obtinguin recursos per millorar en l’estudi i en la planificació del treball.

F8 F9 A6  La psicopedagoga estableix un vincle emocional amb els alumnes de primer, intenta donar-los una “educació emocional” per què creixin com a persones. Per què sàpiguen gestionar els seus sentiment i les seves emocions que tant els marca en l’adolescència. El contacte amb les famílies pot ajudar a que els alumnes tinguin a qui recórrer quan tenen algun conflicte familiar o personal, ja que el coneixement que té la psicopedagoga, ja sigui pel contacte amb els agents educatius com amb les entrevistes amb les famílies, l’ajuda a contextualitzar millor la problemàtica de l’alumne, les seves dificultats o els seus conflictes.

F10 F11 A5 : Les Aules Obertes faciliten als alumnes sense predisposició a aprendre, amb poca capacitat Intel.lectual per seguir a l’aula ordinària, o sense la base formativa que cal per seguir els cursos de 3r i 4t, a que se’ls faci una adaptació del material amb els mateixos objectius curriculars que la resta de companys però utilitzant una metodologia molt més atractiva i enriquidora.

F1 F3 F4 F7 - A1 A2 A3 : L’experiència del departament i dels seus integrants fa que estiguin molt familiaritzats amb el projecte curricular que porten a terme. Que el model curricular sigui obert a mesures ordinaries d’adaptació fa que els alumnes amb dificultats, que viuen en àmbits familiars complicats, o que acaven d’arribar a la ciutat puguin adaptar-se rápidamente a la metodologia per projectes que es fan a les aules obertes del centre o a l’Aula d’Acollida

F5 - A8 : L’estreta relació a través de la xarxa amb els assistents socials i educadors de carrer de la ciutat, facilita que familias amb dificultats econòmiques tinguin accès a materials de segona mà o a dossiers gratuits que facilita el departament.





L’experiència de la psicopedagoga, el seu bagatge en el centre, la relació que ha establert amb els diferents agents educatius implicats, el material adaptat, la formació i la seva necessitat de gestionar el canvi en la metodologia d’ensenyar i d’aprendre, facilita el reconeixement del centre per poder abordar projectes relacionats amb la ciutat. Els seus reconeixements professionals pels projectes que porten a terme i per la influència que exergeix en centres de secundària on és un precedent a tenir en compte, facilita als alumnes adaptacions a USEE, inscripcions a Cicles Formatius, entrades a PQPI… Des de l’Ajuntament se li demana la participació en el PEG, es col.labora en xarxa per què els seus alumnes tinguin places en els centre de demanda escollits, es reponsabilitza de l’entrada en el món laboral a través del projecte “Tastet d’Oficis” … Això fa que el centri gaudeixi del suport dels agents educatius de la ciutat, del reconeixement de les entitats esportives i per tant paulativament les places de l’ESO es van incrementant i la diversitat de l’alumnat enriqueix el seu nivell cultural i social.
ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA
ESTRATÈGIES DE REORIENTACIÓ
D1 D5 D6 A1 A2 A5 : Tot i que cada vegada hi ha menys immigració i reagrupaments familiars, si que ens trobem davant d’un nou repte, i es que hi ha migracions dins el mateix país degut a la crisi actual. Això està provocant incorporacions tardanes de l’alumnat, al qual cal avaluar per poder atendre’l de la millor manera possible. Aquestes incorporacions necessiten d’atenció immediata i implica la necessitat d’un temps que no disposa lapsicopedagoga, ja que l’horari estava ajustat a les necessitats dels alumnes a l’inici de curs. Provoca també adaptacions del material de les Aules Obertes, fet que també demana temps. Actualmente hi ha una retallada de RRHH en els centres educatius i fa que les substitucions redueixin el temps lliure per dedicar a les atencions individuals dels alumnes.
L’infermera canalitzava tota una sèrie de conflictes i d’atencions d’alumnes encaminades cap a la sexualitat, la dependència de substàncies i les angoixes o ansietats, que facilitaven la tasca de la psicopedagoga i que actualment, amb les retallades d’hores al centre es traspassen a la psicopedagoga.
Caldria més formació psicopedagògica dels membres del claustre, ja que la seva poca o nul.la formació fa que aquest tipus de conflictes recaiguin sempre en la mateixa persona o bé que no siguin atesos quan cal. Aquest fet dificulta greument la convivència escolar.

D3 D4 D6 A4 A6 A7 A8 : La manca de temps perjudica la comunicació i la interacció entre els diferents agents educatius implicats en l’educació de l’alumnat. És important que els tres àmbits interaccionin i també ho facin els diferents agents educatius implicats. Cal potenciar la comunicació entre el triangle interactiu (família-alumne-escola) L’alumne és el més perjudicat quan no hi ha comunicació, ja que perjudica la prevenció dels conflictes.


02 04 05 D1 D2 D3 Tot i la dedicació dels tres membres del departament, del temps “extra” dedicat per la psicopedagoga, pels reconeixements obtinguts i per la implicación en el projecte de la ciutat, la manca de temps i de RRHH dificulta la posada en funcionament de tots els projectes que es duen a terme. Crec que a mida que el curs avanci, la manca de dedicació a la prevenció dels conflictes de convivència provocarà un efecte retroactiu que empitjorarà les relacions amb els alumnes del centre
Caldria demanar ajuda a l’Ajuntament per tal de seguir potenciant la tasca educativa i formativa de la ciutat, i demanar suport psicopedagògic pel centre.



CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI DAFO

El fet de posar per escrit tant els punts forts com els punts febles del nostre centre de pràctiques, t’ajuda a contextualitzar tot allò que se li assigna al psicopedagog del centre, captes les mancances i acceptes que cal reorientar aspectes que es modifiquen en funció de les prioritats que van surgint.
Evidencia aquells punts que, sense poder incidir directamente amb ells, si que poden ser aprofitats per millorar algun dels punts febles o per trobar una justificació a les seves conseqüències.
T’ajuda a preparar estratègies de millora a mig i llarg plaç, així com plasmar per escrit les necessitats més immediates. Afloren problemes que no tenies en compte i et facilita la tasca de prevenció a futurs conflictes.
La psicopedagoga atén als alumnes des de l’aula. Programa estratègies de millora de l’alumnat en funció del punt on es troben (experiències prèvies). Tot això implica un coneixement individualitzat de l’alumne que descobreix a través de la comunicació amb els agents educatius implicats en cadascun dels alumnes. Tot això requereix temps, i sembla ser que en falta, per tant el treball en xarxa és esencial per reactivar rápidament solucions a conflictes que es produeixen en el moment menys oportú.
La psicopedagoga necessita estar sempre localitzable i es presuposa que pot donar atenció al triangle educatiu quan cal. Moltes vegades això predisposa temps “extra” de dedicació i fora de l’horari escolar. El treball col.laboratiu és esencial en el centre.

dissabte, 26 de novembre del 2011

UNA MEDIACIÓ

Divendres, 25 de novembre de 2011

Avui he pogut assistir i participar en una reunió en la que hem col.laborat diferents agents educatius:

Mossos d'esquadra
Psicopedagoga del centre
Cap d'estudis
Tutora dels alumnes implicats
EAP
Assistent Social
Han excusat la seva assistència la inspectora i l'educador social de la zona, que no han pogut assistir per tenir altres
El seguiment del cas s'ha fet en xarxa. És un costum arrelat, quan hi ha un cas com aquest, s'informen als agents educatius implicats. en aquest cas, tots els assistents estaven al cas dels fets. Tot i així, la psicopedagoga del centre explica els antecedents. Molt resumidament i sense donar-vos massa detalls, comentar que el cas implica a dues alumnes del centre, que tenien un contenciós des de feia temps en un altre centre i que per casualitat han anat a parar al mateix centre i a la mateixa aula. Això ha provocat un conflicte entre les dues alumnes, arribant a implicar-se el xicot d'una de les noies i arribant a intimidar-la. Al final han intentat fer pintades a l'institut i els pares han posat una denúncia. Els mossos acturn com a mediadors de la policia i parlen amb les noies implicades i amb les famílies. Des de seguretat ciutadana i de proximitat es vigilen les immediacions del centre per què no facin pintades.
Després de comentar el cas entre tots els assistents es decideix, abans de res, separar-les de l'aula i premiar així a la noia que treu bones notes.
S'intentarà separar-les de centre, ja que cap de les dues va sol.licitar el Vallbona com a primera opció.
Cal treballar des dels educadors de zona.
Els mossos d'esquadra van signar un protocol amb Benestar i Família per tal de potenciar les habilitats dels alumnes per què no entrin en bandes. A més de potenciar l'assertivitat es mostren els factors de risc dels nens que poden caure en aquestes bandes. Els mossos que han vingut són dos dels quatre integrants d'un grup especialitzat en bandes juvenils. Abarquen el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, El Maresme i el Nord de Barcelona.
Em conviden a un curs de prevenció a l'EAP el proper dilluns i així poder escriure un protocol pels mestres del centre per VEURE millor possibles indicis dins l'institut.
Ens posen d'exemple el IES JOAN D'AUSTRIA de Barcelona, on es va crear un grup de joves, on es potencien les seves habilitats (musicals, acrobàtiques...)de cadascun i s'intenta que es convisqui en harmonia amb les bandes de la zona.

Ha estat una experiència enriquidora i on es pot apreciar la importància del treball en xarxa. A vegades cal MIRAR més enllà del que l'ull veu, ja que un petit indici pot ajudar molt a prevenir altres conflictes de major embergadura.

dimarts, 15 de novembre del 2011

DOCUMENTS - EL PGCA

A la memòria anual del centre, hi ha els apartats del Departament d'Orientació, on s'especifiquen els objectius, els continguts, la dedicació, els professors implicats... i al acabar el curs, es valoren tots els objectius marcats, els assolments i les modificacions que cal fer i tenir en compte en el proper curs. També s'inclouen les demandes que des del departament es fa. Aquesta memòria s'aprova per Claustre i pel Consell Escolar.
En la memòria del departament figuren els següents apartats:
  • El professorat del departament
  • La valoració de la formació aplicable a l'aula
  • El grau d'assoliment de les actuacions als departaments
  • El grau d'assoliment de les actuacions a les coordinacions

En el DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ hi ha 3 mestres implicats.
  1. El mestre de l'aula d'acollida
  2. El mestre que fa de Cap del departament i a més treballa amb els alumnes de l'Aula Oberta: català, anglés i Socials. També fa les optatives de Tècniques d'Estudi i d'Educació Emocional a primer
  3. El mestre que fa de tutor de l'Aula Oberta de 4t i els dona la resta d'assignatures.
Les actuacions previstes pel departament són 39. Per no escriure-les totes si que faré menció a totes aquelles que he pogut observar a les pràctiques:
  • Millorar les habilitats i estrategies d'estudi per fer un aprenentatge eficaç aplicant tècniques d'estudi a 1er.
  • Aprendre a resoldre problemes quotidians i gaudir-ne, interrogant-se sobre tota mena de situacions problemàtiques adequades a les seves capacitats. Aula Oberta
  • Facilitar als alumnes de l'Aula Oberta de 3r i 4t un cami diferent mitjançant activitats immediates i manipulatives per tal d'assolir els mateixos objectius mínims que la resta de grups del mateix nivell amb el treball de projectes (interdisciplinari) o es combinen sessions teòriques i pràctiques.
  • Afavorir la coneixença de les relacions i habilitats socials a través del llenguatge i la seva aplicació en diferents moments de la vida quotidiana utilitzant recursos i estrategies del món acadèmic.
  • Incidir en l'hàbit lector fent DINAMITZACIÓ LECTORA (esmorzars literaris, tastet literari...)
  • Menjar sa. Xerrada de la infermera Rosa Franco a 3r i 4t
  • Consum de drogues. Perills. Xerrada de l'infermera
  • Mirar i treballar pel.lícules que tenen a veure amb els temes de CCSS del curs.
  • "Obrim una finestra al món". Treball de Ciències Socials a l'Aula Oberta: Països d'Europa, fer un viatge per interrail. Assessorament del GRA
  • Informar els alumnes sobre PROGRAMES DE GRANTIA SOCIAL i altres cursos de Formació Ocupacional.
  • Avaluació Inicial dels alumnes d'incorporació tardana. valoració psicopedagògica de les àrees instrumentals. Tutories individualitzades amb alumnes i pares (si cal)
  • Mediació de conflictes, arbitratges i atenció individual. Entre alumnes, alumnes i profesors, alumnes i família, família i professorat
  • Coordinació amb EAP,S.Social, COC, Infermera, UEC, Hospital de Dia, CSMIJ. Fer treball en xarxa per tal de fer més eficaços els diferents moviments i donar coherència a les actuacions 
  • Augmentar les habilitats Socials i estrategies de les relacions personals per tal de millorar la convivència. Dins l'aula es treballarà amb documents del Professor Segura
  • Facilitar l'assoliment de les pràctiques a alumnes universitaris (psicologia, pedagogia i psicopedagogia)
  • Assegurar la integració dels alumnes de primer amb l'alternativa d'Educació Emocional.
Totes les que no he escrit no són menys importants... però són els objectius dels altres dos professors que no hi tinc contacte. Tal vegada n'afegiria algun de més... ja que les demandes i intervencions de la psicopedagoga són imprevisibles. Caldria afegir el que comporta la incorporació d'alumnes que no entenen el català, les adaptacions que cal fer dels materials, les dosis de motivació que has de ser capaç de donar als alumnes, la implicació en el "tastet d'oficis", el que cal per ajudar als alumnes a que facin alguna cosa després de l'Aula Oberta.... són moltes més les intervencions que s'han de fer i que no estan escrites en lloc. L'escola inclusiva és vàlida sempre i quan hi hagi bons professionals que ho facin possible

dimecres, 9 de novembre del 2011

UNA CLASSE DE FILOSOFIA A L'AULA OBERTA

Dilluns 7 de novembre de 2011

No puc dormir… encara estic exitada… porto un parell de nits que m’adormo pensant en el dia d’avui i el gran dia ja ha arribat… ha arribat i ja ha passat… encara no m’ho crec… Avui ha estat un gran dia!!!
Necessito explicar-te com m’ha anat. No m’esperava aquests resultats, ni que col·laboressin tant, ni que jo fos capas de disfrutar amb el què estava fent.
Faltaven 5 minuts per les tres. Havia quedat amb la mestra de l’Aula d’Acollida per què em deixés la seva aula. A la seva aula té un projector, i jo en necessitava un per fer la classe. M’he baixat els “power points” del gmail, i els he minimitzat.
Els alumnes comencen a arribar. Queden extranyats de veure’m dreta, s’asseuen a les cadires que estan disposades davant les taules fent un rectangle. De momento són deu, feltan 3 alumnes. Només en falta un. És l’hora. Començo a explicar-lis que avui no utilitzarem cap de les eines de treball que estan acostumats: ni llapis, ni Boli, ni dossiers, ni llibretes… avui utilitzarem una eina que tots porten… el cap. Utilitzarem el cap per pensar. Els ulls per observar, les orelles per escoltar, la boca per parlar… Són alumnes que formen part del grup de l’Aula Oberta de 4t d’ESO. Agafo aire per continuar… Els marco les regles del joc…

  • no pensar en res més que en el que anem a fer,
  • saber que no hi ha respostes correctes ni incorrectes, que tot el que es digui és vàlid,
  • cal respectar el torn de paraula,
  • cal ser respectuosos amb els demés _no riurem de cap dels comentaris que sentim_
  • intentarem participar

Comencem!! La sessió està prevista per una hora.




Poso aquesta imatge i els pregunto que veuen:

Les respostes són moltes i variades:
    _ Camins… cotxes a gran velocitat
-        Branques seques.
-        És de nit, els colors són foscos
-        És hivern, els colors són freds, neva.
-        És Nadal, hi ha llums de Nadal.

Els poso una segona imatge:

Què us sugereix aquesta imatge?
-        Una noia ballant en un bosc. Són els peus i troncs
-        Una parella ballant. El noi porta una capa.
-        És tardor, els colors són els de la tardor. Hi ha fulles al terra.
Creieu que pot ser part d’una imatge anterior?
-        No. Són estacions diferents. Els colors no coincideixen.
-        Si. Hi ha puntets de colors coincidents.
-        Què dius… és de nit, és fosc… l’altre era més clara, tenia més color….

Els mostro una tercera imatge:

Ja no em cal preguntar… ja comencen a dir-me coses…
-        és un poble a la vora del mar
-        no, és un riu, hi ha un vaixell
-        què va… és un llac
-        és un poble de l’Índia
-        és de la Xina, amb edificis alts… em recorda Hong kong
-        és un poble rus, pels edificis
-        és un castell
-        sembla que el dibuix continui

Els hi poso la imatge sencera:

-        Ala!! Sembla mentida… és la mateixa imatge
-        Ja ho deia jo…
-        És Russia
-        És un riu, dóna la volta, hi ha vaixells
-        I ànecs…
-        És un poble a la vora del mar
-        Són dos ciutats… una emmurallada i un altre al voltant.
-        Hi ha un port (a la dreta)
-        És una persona´
-        No, són dues…
-        Són rics, porten bons vestits, tenen un cavall i està guarnit…
-        S’acaven de casar… ella porta una corona
-        Ella és rica, però ell sembla que porti una barretina…sembla un pagès
-        Que va, si fos un pagés no portaria aquestes vestidures..
-        Sembla de l’època dels Castells.
-        Marxen de la ciutat…

Posem-li un ´titol:
-        Romeo y Julieta
-        La ciudad perdida
-        Una parella a l’Època dels Castells


Una altra imatge:

-        moltes figures geomètriques…
-        és més antiga que la del cavall
-        No hi veig res…
Podria ser pintada pel mateix autor que la d’abans?
-        No!!!

Una altra imatge


-        Sembla estiu, els colors són alegres
-        No, no són de la mateixa època


-        Sembla un peix… bé les espines…
-        Jo diria que està pintat a la Prehistòria, dins una cova…
-        No potser… no hi havia aquests colors…


-        Sembla un joc per adults, amb tobogans, escales…
-        És l’esquema d’una màquina
-        Sembla una casa vista des de d’alt… bé el plano d’una casa
-        Sembla un joc d’ordinador: rampes, escales….
-        No, no pot ser el mateix pintor… els colors són molt diferents…
-        És una pintura de la prehistòria. Diferents pintures…
-        És més moderna

Aquestes pintures són fetes per un mateix pintor…. Kandinski. Era rus…
-        Veus… era Russia… ja us ho deia jo!

Els animo a buscar més coses d’aquest pintor, qui era, de quina època, t´tol de les obres….
Els hi dic que normalmente estan acostumats que la professora els avalui, els hi posi una nota… avui us avaluareu vosaltres mateixos d’una manera diferent. Veureu imatges, i heu de buscar-ne una que representi com us heu sentit en aquesta classe, el vostre grau d’implicació, la vostra actitud… podeu triar la que volgueu, però m’haureu de dir per què aquesta i no una altra.

2.

1.M’ho he passat molt bé
He escoltat, he prés atenció, era molt interessant, estava molt concentrada
Ningú l’ha escollit
 M’he aburrit. No tota l’estona però m’he cansat de pensar. No m’han agradat les pintures
Sorprés. No pensava aprendre a partir d’una classe així. He estat molt atent i interessant, però m’ha sorprés
Estava tant concentrat que quan els altres estaven parlant els hi hagués feta quest gest
Ningú
Ningú
Li pregunto a la noia que diu que s’ha aburrit quin tipus d’obra hagués captat més la seva atenció:
-       Del cor, cómics, herois…

Ara més difícil per a mí. M’agradaria que avaluessiu la meva aportació a l’aula, com ho he fet, com ha estat la classe en general…


Níngú.

Bastants. Ho has fet molt bé. Molt different.

La majoria. Guai, molt guai. M’ha encantat. Has fet que aprenguessim d’una manera molt diferent

Hi ha coses que m’han agradat i coses que no.estat massa estona. Fins el quadre del cavall bé, la resta no m’ha agradat

Ningú

Ens has ajudat a fer una classe entre tots. Hem estat bastant atents i concentrats
Encara m’ha sobrat temps, 25 minuts, així que tenint en compte que la imatge de la parella a cavall té a veure amb el conte de la BELLA DORMENT, una versió molt diferent… els passo unes còpies i els hi llegeixo… vaig llegint i els miro com segueixen la lectura… estan concentrats…
Quan acabo els hi demano si recorden alguna cosa diferent i… si, un d’ells s’ha adonat que el príncep no ha despertat la princesa amb un petó… si no que la princesa s’ha despertat per què s’ha acabat l’encanteri.
Comentem si la fada que sembla una granota potser la mateixa que fa que la reina tingui una filla… con que dicen que Si, els pregunto si té motius suficients per enfadar-se per no ser convidad i la conversa deriva cap a les parelles que trenquen, que després no s’enrecorden de tot el que han viscut bo, només del dolent… dels malsentesos…d’agraïr sempre que es pugui el que fan per nosaltres, la necessitat de tenir empatia.

Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiinggggggggg

Toca el timbre, la classe s’acava i els demano que pensin en el que em parlat.

Buuuuuuuuuuufffff!!! Sembla que la classe ha anat molt bé, la tutora també em felicita. S’ha adonat que els seus alumnes necesiten sessions de socials per parlar i entendre la línea del temps. Sembla que no ho l'acaben d’entendre… La classe ha funcionat per alguna cosa més que per aprendre a pensar.